Entitat - Centre Parroquial Sant Feliu de Llobregat

L'ENTITAT

Història


El Centre Parroquial va néixer el 19 de març de 1942 sota l’aixopluc de la Parròquia de  Sant Llorenç i en els anys difícils de la postguerra. Aquell dia a tres quarts de dotze del matí es va beneir el local del Centre Parroquial i a les cinc de la tarda, amb un berenar-sopar, es va inaugurar la sala d’actes.

El Centre Parroquial nasqué amb un objectiu doble, d’una banda, vetllar per la moral dels catòlics feligresos de la Parròquia, i de l’altra, protegir els valors culturals arrelats i viscuts en la comunitat en un sentit més ampli.

La derrota republicana a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la instauració de la dictadura franquista van significar un daltabaix per a la societat civil espanyola i concretament per la catalana a tots els nivells. En els anys següents la represa de l’activitat cultural a Catalunya fou una tasca lenta i difícil. L’entitat va reprendre, al seu local i sota la seva responsabilitat, algunes de les activitats tradicionals de Catalunya com ara les ballades de sardanes o les representacions de teatre català, activitats que el Govern havia prohibit dur a terme públicament. En els anys quaranta , per fer front a aquesta greu situació i perquè l’única institució que tenia possibilitat de constituir associacions i de dur a terme activitats al marge de les oficials era l’Església, diferents grups locals d’ideologia cristiana i d’altres àmbits polítics i socials es van aplegar al voltant de la Parròquia i sorgí la iniciativa de crear el Centre Parroquial.

En el moment de crear el Centre Parroquial el vicari de Sant Feliu era mossèn Tomàs García. En un primer temps, el Centre Parroquial va instal·lar-se als baixos de la fàbrica TESA, situada al que ara és el carrer de Sant Llorenç, cantonada amb passeig de Bertrand. Més tard van llogar la sala del restaurant Centro per situar-hi la seu del Centre Parroquial, amb dret a bar i lavabos. Aquesta seu l’anomenaven el local de la Carretera i s’hi van estar fins al Nadal de 1963, quan van haver de tancar les portes perquè la propietària, Carme Fisas, vídua de Piella, volia fer reformes a l’edifici, que, com ja sabem, es va convertir en l’hotel Centro. Al cap d’uns anys el 1967 el Centre Parroquial tornaria a obrir les portes d’un local nou, l’actual, situat al carrer de Pi i Margall, sobre terrenys de la parròquia, però es va construir amb aportacions dels socis, organització d’activitats vàries (potser la més representativa van ser les tómboles de les festes majors durant molts anys) i amb una espècie del que ara en diem micro mecenatge, amb crèdits personal avalats per un grup nombrós de persones de Sant Feliu.

La dedicació i programació d’espectacles per als infants fou, des de sempre, una de les constants de l’entitat. Va tenir també un pes molt important al Centre la secció de l’Esbart Dansaire, pràcticament des dels inicis, que a finals dels anys 60 va fundar l’Agrupació Cultural Folklòrica i que uns quants anys més tard va sortir del Centre. Però entre les activitats del Centre Parroquial, el teatre va ser, sense cap mena de dubte el que més destacà al llarg dels anys.

El teatre ha estat una de les activitats definidores del Centre, al servei del públic santfeliuenc  i fins i tot del de fora. Sobretot en uns anys en què aquesta activitat era una de les predominants en l’espai col·lectiu, juntament amb el ball i el cinema, fins que la televisió i les facilitats de desplaçament automobilístic les van situar en segon terme.

Així doncs, des dels anys quaranta fins als seixanta, per a la majoria de santfeliuencs amants del teatre, el Centre Parroquial fou gairebé l’única oportunitat de gaudir d’aquest espectacle o fins i tot ser-ne protagonista.

De la mateixa manera que en setanta-cinc anys la societat santfeliuenca ha anat canviant, també ho ha fet el teatre del Centre Parroquial. Durant els anys que el local estava a la Carretera predominaren les obres d’autors catalans de principi de segle : Àngel Guimerà, Josep Maria Folch i Torras i Josep Maria de Sagarra. Fins i tot arribaren a estrenar obres d’autors santfeliuencs, com ara Joana Raspall, Matilde Beltran o Martí Dot.

Més endavant,  a les juntes hi va anar entrant gent jove que amb els anys va anar canviant els tipus d’actes que s’anaven fent responent a les inquietuds del moment (diversos concerts de cançó protesta, obres de teatre més actuals fins i tot se’n va fer una on sortien dones despullades). S’hi van deixar de fer els Pastorets durant un període de tres o quatre anys, per temes ideològics, i es van fer per Nadal altres tipus d’obres amb temes nadalencs. S’hi van fer muntatges de mim i entre els 70 i el 80 s’hi van fer concursos de teatre que van assolir bastant d’èxit, sobretot al començament. El 1984 es va constituir l’Escola de Teatre promoguda per alguns components de la Companyia, amb la idea de popularitzar el teatre amateur, donar eines de creixement als infants i poder disposar d’un bon planter de joves preparats tècnicament per assolir altres objectius.

El 1986 es va produir un incendi i es va cremar l’escenari, que va haver de ser reconstruït, amb l’ajut de les administracions i, un cop més, amb els donatius dels socis. A finals dels 80, quedava feta la remodelació de la Sala del Teatre, tal com està avui en dia.

Immediatament després la presidència del Centre va quedar vacant i davant la manca de voluntaris a assumir la presidència, es va constituir un Consell del Centre format per 4 persones assumint la presidència del centre cadascun d’ells per un any i rotativament. Els membres del Consell del Centre assumien també la responsabilitat de les àrees : Gestió, Teatre, Infantil i Cultura. Es va aprovar al cap d’uns mesos un Reglament de règim intern que va ajudar a gestionar el Centre durant uns quants anys i a celebrar amb molt d’èxit els actes del 50è aniversari l’any 1992.

L’actual secció de Cultura té els seus inicis a finals dels anys 60, afegint a les activitats infantils i de teatre altres iniciatives ben diverses: xerrades, conferències, cine fòrum, actes polítics, grup d’escacs, concerts de cantautors catalans, etc.

El 2017 se celebrarà el 75è aniversari i la Junta actual està preparant una programació especial amb l’objectiu d’obrir el Centre Parroquial a la ciutadania de Sant Feliu de Llobregat.