HISTÒRIA

TEATRE EL CENTRE, l’escenari més gran de Sant Feliu

El 19 de març de 1942 es va constituir, sota l’aixopluc de la Parròquia de St. Llorenç, el Centre Parroquial, amb seu social al local de la Carretera, propietat del Restaurant Centro, on hi havia sala de cinema i cafè.

La companyia de teatre d’aficionats va agafar de seguida molta volada, amb obres de categoria que van obtenir un gran èxit; l’any 1950 es va constituir com a Companyia Enric Borràs del Centre Parroquial. Llavors estaven prohibides les representacions en català i les ballades de sardanes. En aquells primera anys convulsos, el Centre va treballar de valent per a la reconstrucció de l’església, amb representacions teatrals i tómboles populars que van esdevenir imprescindibles en la Festa Major.

Entre 1963 i 1967, a causa d’obres de remodelació del restaurant Centro i de finalització del contracte d’arrendament, havent-se ja iniciat el projecte d’edificar el nou local de l’actual Centre, es va adaptar l’espai del costat de l’església, que més tard van ocupar els Caus, amb un escenari cobert, que es va conèixer com a Pista d’Estiu. Aquesta vegada, tots els esforços econòmics, amb tómbola inclosa, es van orientar a cobrir tot el que es podia de les despeses per les obres del nou Centre.

També el 19 de març, però de 1967, 25 anys més tard de la seva constitució, el Centre Parroquial inaugura la seva nova seu al lloc actual. En Josep Faura, vicari de la Parròquia, en demanava un compromís cívic més decidit: “El Centre és Parroquial. La paraula parroquial es guarda per fidelitat a una tradició (…). El Centre hauria de ser santfeliuenc. Aquest desig ens porta a unes línies d’actuació molt concretes: el Centre ha de ser una entitat oberta, amb una base real d’efectiva democràcia, que en aquest cas significa un respecte veritable a tota mena de pensar que representi una aportació útil per al millorament de la ciutat…”

El desembre de 1969 hi va haver un esdeveniment que va tenir moltes conseqüències al Centre: La Joana Raspall guanya el I Concurs  de Teatre Juvenil i Infantil atorgat per Cavall Fort per la seva obra “El Pou”. L’obra s’estrenarà dins del cicle de “Teatre per a nois i noies”, al Teatre Romea de Barcelona, que comença el proper 18 de gener, segons deia El Correo Catalán del 16.12.1969. El Pou ja s’havia representat al Centre sota la direcció del Lluís Ribas. I la nostra companyia tenia l’encàrrec de presentar-la al cicle de Cavall Fort sota la direcció d’un professional. 

El 1974 el Centre va redactar els seus primers estatuts legalitzats, molt generals, de tal forma que facilitaven diverses interpretacions i actuacions plurals dels socis. El sentit de les activitats va començar a canviar, tot i mantenir-se les seccions de teatre, els Pastorets, cinema i ballets (llavors, Agrupació Cultural Folklòrica, que l’any 1979 es va independitzar financerament del Centre): Grup de lectors, teatre en castellà, cursets de teatre, grups de teatre del Baix Llobregat, Cicle d’Espectacles Infantils i Juvenils, cinefòrum, secció cultural (amb activitats diverses com ara els cursets de català, recitals de Nova Cançó Catalana…), Veure el món per un forat. Cal tenir present també, que amb la mort de Franco el 1975, el Centre va ser protagonista de moltes activitats cíviques i polítiques, com per exemple la Escuela  de Formación Social i el I Congrés de Cultura Catalana, donant suport també a la creació de l’Associació de Veïns de Can Nadal.

A primers de 1986, un incendi molt greu a l’escenari va ocasionar la seva total destrucció, afectant també part de la sala, butaques i entapissat de la paret. Durant l’any de les obres de reconstrucció, es va llogar l’espai del Cine Iberia per poder seguir fent les activitats. El cost de la reconstrucció va ser d’uns 25 milions de pessetes.

El març de 1992 s’inicien els actes per la celebració del 50è aniversari del Centre; tot un any de programació especial en motiu de l’esdeveniment que clou amb un sopar un any més tard, la presentació del llibre històric del Centre i un audiovisual commemoratiu. El març de 1995 es presenta, per part del Patronat Municipal de Cultura, un nou volum dels “Quaderns d’Història” dedicat a “Centre Parroquial. Cinquanta anys d’història local (1942-1992)” i llegit amb interès pels socis del Centre. 

Els pilars d’acivitat més rellevants al Centre a vigílies de l’any 2000 eren la companyia de Teatre Enric Borràs, amb les seves representacions teatrals pròpies i alienes i els Pastorets, L’Escola de Teatre, Fundació Xarxa, amb els seus espectacles infantils, Veure el Món per un forat, que es va recuperar en motiu del 50è aniversari del Centre i Cultura. Però el treball d’administració de la junta, pas a pas, va disminuint: Fundació Xarxa va agafar entitat jurídica pròpia l’any 2001, d’aquesta forma tenia accés directe a les subvencions; ja no figurava a la junta del Centre, bo i dedicant-li tota la seva activitat; el 2007 L’Escola de Teatre comença a ser gestionada per “l’Associació QQTeatre” —entitat jurídica pròpia, formada per antics alumnes de l’Escola de Teatre—, que uns anys més tard, el 2013, passa a dir-se  Projecte de formació teatral LaCuquera, ja amb només la Xènia Mateo i el Joan Sureda com a coordinadors; a partir del curs 2013-2014, tot i la seva vinculació natural al Centre, ja caminen sols amb l’activitat a la nostra entitat, a Molins de Rei i a algunes escoles del Baix Llobregat, sempre amb el teatre de fons.

Ara 80 anys després, el Teatre segueix bategant més que mai, és per això que des de l’any 2022, la marca coneguda com EL CENTRE SANT FELIU, passa a dir-se TEATRE EL CENTRE. Tan és així que adopta una nova image gráfica, basada en l’anterior, molt més actual, centrada en el teatre i el públic.