HISTÒRIA

Breu recull històric del Centre Parroquial

El 19 de març de 1942 es va constituir, sota l’aixopluc de la Parròquia de St. Llorenç, el Centre Parroquial, amb seu social al local de la Carretera, propietat del Restaurant Centro, on hi havia sala de cinema i cafè. Va ser com una continuació del Casal de Catecisme destruït en la Guerra Civil. Va néixer amb un doble objectiu: vetllar per la moral dels feligresos de la parròquia i protegir els valors culturals arrelats i viscuts en la comunitat en un sentit més ampli.

Van tenir-hi protagonisme les sessions de cinema, teatre, esbart dansaire, conferències, setmanes de la joventut i d’altres. També hi van sorgir nous grups, com la Penya de Llicenciats, liderada pel Peret Grané, formada per joves que ja havien fet el servei militar. La companyia de teatre d’aficionats va agafar de seguida molta volada, amb obres de categoria que van obtenir un gran èxit; l’any 1950 es va constituir com a Companyia Enric Borràs del Centre Parroquial. 

Llavors estaven prohibides les representacions en català i les ballades de sardanes. En aquells primera anys convulsos, el Centre va treballar de valent per a la reconstrucció de l’església, amb representacions teatrals i tómboles populars que van esdevenir imprescindibles en la Festa Major.

Entre 1963 i 1967, a causa d’obres de remodelació del restaurant Centro i de finalització del contracte d’arrendament, havent-se ja iniciat el projecte d’edificar el nou local de l’actual Centre, es va adaptar l’espai del costat de l’església, que més tard van ocupar els Caus, amb un escenari cobert, que es va conèixer com a Pista d’Estiu. Aquesta vegada, tots els esforços econòmics, amb tómbola inclosa, es van orientar a cobrir tot el que es podia de les despeses per les obres del nou Centre.

També el 19 de març, però de 1967, 25 anys més tard de la seva constitució, el Centre Parroquial inaugura la seva nova seu al lloc actual. En Josep Faura, vicari de la Parròquia, en demanava un compromís cívic més decidit: “El Centre és Parroquial. La paraula parroquial es guarda per fidelitat a una tradició (…). El Centre hauria de ser santfeliuenc. Aquest desig ens porta a unes línies d’actuació molt concretes: el Centre ha de ser una entitat oberta, amb una base real d’efectiva democràcia, que en aquest cas significa un respecte veritable a tota mena de pensar que representi una aportació útil per al millorament de la ciutat…”

El desembre de 1969 hi va haver un esdeveniment que va tenir moltes conseqüències al Centre: La Joana Raspall guanya el I Concurs  de Teatre Juvenil i Infantil atorgat per Cavall Fort per la seva obra “El Pou”. L’obra s’estrenarà dins del cicle de “Teatre per a nois i noies”, al Teatre Romea de Barcelona, que comença el proper 18 de gener, segons deia El Correo Catalán del 16.12.1969. El Pou ja s’havia representat al Centre sota la direcció del Lluís Ribas. I la nostra companyia tenia l’encàrrec de presentar-la al cicle de Cavall Fort sota la direcció d’un professional. Aquest professional va ser el Josep Anton Codina, qui va dirigir el Pou i posteriorment “Frank V”, establint uns vincles molt profunds amb algunes persones del Centre. Va ser una època daurada del teatre infantil i juvenil al Centre. Es van presentar també les altres dues obres escrites per la Joana Raspall: L’Invent (1978) i Kònsum, S.A (1984), totes protagonitzades pels tres amics, Nap, Buf i Xic. Obres, sobretot El Pou, que la nostra companyia va representar per molts indrets de Catalunya durant uns quants anys. Això va donar volada al cicle d’espectacles infantils i juvenils del Centre. Més tard, el 1983 s’inicià el Cicle de Titelles, organitzat pel “Col·lectiu La Pera” durant uns anys; més endavant, el 1991, va passar a “Rialles” —organització que promou els espectacles infantils amb el suport de La Caixa—, amb la seva política de terços a nivell financer (Omnium Cultural, l’Ajuntament i el públic) i més tard a l’actual Xarxa, les dues d’espectacles pels més joves (titelles i teatre sobretot).

El 1974 el Centre va redactar els seus primers estatuts legalitzats, molt generals, de tal forma que facilitaven diverses interpretacions i actuacions plurals dels socis. El sentit de les activitats va començar a canviar, tot i mantenir-se les seccions de teatre, els Pastorets, cinema i ballets (llavors, Agrupació Cultural Folklòrica, que l’any 1979 es va independitzar financerament del Centre): Grup de lectors, teatre en castellà, cursets de teatre, grups de teatre del Baix Llobregat, Cicle d’Espectacles Infantils i Juvenils, cinefòrum, secció cultural (amb activitats diverses com ara els cursets de català, recitals de Nova Cançó Catalana…), Veure el món per un forat. Cal tenir present també, que amb la mort de Franco el 1975, el Centre va ser protagonista de moltes activitats cíviques i polítiques, com per exemple la Escuela  de Formación Social i el I Congrés de Cultura Catalana, donant suport també a la creació de l’Associació de Veïns de Can Nadal.

A primers dels anys 80 va anar desapareixent el cinema comercial i es van iniciar noves activitats. La Coral Rondó i altres activitats musicals durant uns quants anys, organitzades per la vocalia de Cant i Música. El 1982 s’organitza el primer concurs de teatre amateur. En la primavera de 1983 s’engega el projecte de L’Escola de Teatre i es posa en marxa el gener de 1984.

A primers de 1986, un incendi molt greu a l’escenari va ocasionar la seva total destrucció, afectant també part de la sala, butaques i entapissat de la paret. Durant l’any de les obres de reconstrucció, es va llogar l’espai del Cine Iberia per poder seguir fent les activitats. El cost de la reconstrucció va ser d’uns 25 milions de pessetes.

Vist amb perspectiva, la moral de la massa social del Centre es va refredar i el voluntariat va disminuir. Tot això va dur a un replantejament de la junta a final de curs de 1989. Es va decidir per votació en assemblea un sistema de funcionament diferent, substituint la junta pel Consell del Centre amb quatre consellers: de teatre, infantil, de cultura i de gestió. Els quatre consellers formaven la presidència del Centre i la presidència formal s’anava alternant amb cadascun dels consellers, durant un període d’un any.

El març de 1992 s’inicien els actes per la celebració del 50è aniversari del Centre; tot un any de programació especial en motiu de l’esdeveniment que clou amb un sopar un any més tard, la presentació del llibre històric del Centre i un audiovisual commemoratiu. El març de 1995 es presenta, per part del Patronat Municipal de Cultura, un nou volum dels “Quaderns d’Història” dedicat a “Centre Parroquial. Cinquanta anys d’història local (1942-1992)” i llegit amb interès pels socis del Centre, alguns dels quals mostren la seva profunda decepció per problemes de rigor històric, mancances i errors. Arran d’aquestes queixes es forma un grup de treball en el qual participen dotze socis del Centre, entre els quals s’hi troben la Joana Raspall i el Llorenç Sans. De les seves set sessions de treball se’n fa un recull detallant, punt per punt, les correccions que caldria fer: un dossier de sis fulls, amb lletra petita, acompanyat d’una carta signada pel Consell del Centre, datada el 6 de novembre de 1995 i dirigida al Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu, amb còpia a l’Arxiu Històric Comarcal i a la Direcció del treball històric (Mercè Renom). No hi va haver cap resposta escrita.

Al llarg dels anys 90 el Centre es va reactivar força i la celebració de l’aniversari i les publicacions històriques li van donar una nova embranzida. El 2003 es compra el local del carrer Joan Maragall que servirà per guardar principalment vestuari i material tècnic i escenogràfic de la companyia. L’antic habitatge del conserge del Centre al tercer pis, es reforma el curs 2009-2010 per passar a ser una sola sala.

Els pilars d’acivitat més rellevants al Centre a vigílies de l’any 2000 eren la companyia de Teatre Enric Borràs, amb les seves representacions teatrals pròpies i alienes i els Pastorets, L’Escola de Teatre, Fundació Xarxa, amb els seus espectacles infantils, Veure el Món per un forat, que es va recuperar en motiu del 50è aniversari del Centre i Cultura, amb una dedicació especial de la Noemí del 1996 al 2012 aproximadament (anglès, hip-hop, funky, motricitat, ioga, dansa del ventre…). Però el treball d’administració de la junta, pas a pas, va disminuint: Fundació Xarxa va agafar entitat jurídica pròpia l’any 2001, d’aquesta forma tenia accés directe a les subvencions; ja no figurava a la junta del Centre, bo i dedicant-li tota la seva activitat; el 2007 L’Escola de Teatre comença a ser gestionada per “l’Associació QQTeatre” —entitat jurídica pròpia, formada per antics alumnes de l’Escola de Teatre—, que uns anys més tard, el 2013, passa a dir-se  Projecte de formació teatral LaCuquera, ja amb només la Xènia Mateo i el Joan Sureda com a coordinadors; a partir del curs 2013-2014, tot i la seva vinculació natural al Centre, ja caminen sols amb l’activitat a la nostra entitat, a Molins de Rei i a algunes escoles del Baix Llobregat, sempre amb el teatre de fons. El 2011-2012, amb la sortida de la Noemí de la junta, ja tan sols resta com  tasca de la junta l’activitat cultural Veure el Món per un forat i les activitats derivades del teatre adult. Darrerament, els darrers tres anys, s’ha recuperat també el concurs de teatre amateur.

El Centre, des de fa quatre anys, té un conveni amb la Parròquia pel qual cedeix la sala dels socis (primer pis) durant el curs escolar, de dilluns a dijous de 16:45  a 18:15 per fer repàs per a la canalla.

El maig de 2021, enmig de la pandèmia, la junta en ple cessa i l’assemblea de socis deixa a mans de la Junta Gestora la responsabilitat de trobar una alternativa viable i duradora.